Uns somiejos d'allò més lúcids, la recerca serena i intel·ligent d'un mateix, pròpia només dels savis, davant d'un món que, com el nostre, cada vegada estava més envilit.

Les persones aciençades i clarividents saben que la millor manera de suportar el que els resta per viure és deslliurar-se del passat, allunyar-se tant com puguin de la gent i dedicar el temps a gaudir dels passejos, que els permeten contemplar la natura amb tota la seva esplendor i, principalment, pensar en elles mateixes. «La font de la veritable felicitat està en nosaltres, i no depèn dels homes tornar miserable de debò a qui és capaç de voler ser feliç», diu l’autor en aquest llibre, el darrer de la seva vasta producció. Vell, sol i denigrat pels seus contemporanis, Rousseau hi presenta, per mitjà d’uns somiejos d’allò més lúcids, la recerca serena i intel·ligent d’un mateix, pròpia només dels savis, davant d’un món que, com el nostre, cada vegada estava més envilit.