Les peripècies de l'esperit són tan antigues com la condició humana. En aquest assaig s'explora com es manifesten ara, d'on deriven històricament i per què resulten problemàtiques. Visqués a l'època que visqués, l'ésser humà albergava una inevitable consciència de finitud. En tot cas, les expectatives profundes en relació amb la vida i amb la mort de fa milers d'anys i les nostres no han variat de manera substancial: l'urbanita postmodern i el caçador paleolític comparteixen les mateixes emocions bàsiques.

Ferran Sáez Mateu (1964) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Polítics i del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. És autor d’una trentena de llibres entre els quals destaquen els assaigs "La invenció de l’home" (Premi Pere Calders 1996), "El crepuscle de la democràcia" (Premi Josep Vallverdú 1998), "Dislocacions" (Premi Joan Fuster 1999), etc. Els més recents són "Progresismo" (2017) i la novel·la "La nit contra tu" (2016). La seva principal línia d’investigació acadèmica és la que correlaciona democràcia i comunicació.