QUI EM CREMARÀ LA CASA? RÈQUIEM PER UNA LLENGUA MORTA. El text Qui em cremarà la casa? afronta un tema que probablement mai no ha pujat fins ara als escenaris: què passa quan mor una llengua. L autor ens proposa un viatge al fons del cor d una cultura desconeguda i ens mostra el contrast entre un món antic i autèntic i un de modern i salvatge. Al món es parlen, actualment, entre 6.000 i 7.000 llengües. Diuen els especialistes que d aquí a 75 anys, només en quedarà un 10%. L obra ens acosta a un cas concret, que és la síntesi de molts casos. Un home i una dona vells procedents de no se sap on, han anat a parar a una ciutat occidental. No coneixen la llengua del país. D altra banda, ningú no sap quina llengua parlen. Són una petita illa, enmig de la multitud. En morir ella en un accident, home queda incapacitat de parlar amb ningú. Quan ell mori, què en quedarà, del món que s'expressava en aquella llengua? En el pròleg, Albert Mestres destaca la ''visió còsmica que dona sentit a aquest món'' que es perd. Diu que ''l'obra tracta, a través d'una tragèdia individual, d'una tragèdia col.lectiva a escala humana, la de l'empobriment brutal del nostre planeta'' i qualifica el text d'impressionant i commovedor.