Una exploració de la memòria íntima que és alhora un testimoni generacional i el retrat d’una Barcelona recollida en la vivència, encara que la seva pell no pari de canviar.

Aquest és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre l’amor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola i que es revela a si mateixa i descobreix la ciutat descobrint-lo a ell.

Amb una prosa sinuosa i precisa, de bellesa intensa i misteriosa, en aquest relat de formació d’una llauradora de les lletres hi emergeixen els successius pisos d’estudiants; l’amor i l’amistat com a pilars; l’entusiasme pel cine; el mercat de Sant Antoni i els llibres comprats amb el primer sou; una banda sonora –rock, jazz, balades– que s’escoltava en vinils i cassets; els bars als voltants de la Rambla, columna vertebral de Barcelona.

Hi afloren el clima de finals de la dictadura, la politització estudiantil, la contracultura feminista i l’amor lliure –eslògan altisonant, excusa, ves a saber–, els inicis professionals en la premsa en uns temps turbulents de canvi, i els ciments d’una sòlida vocació literària. Crònica poètica a flor de pell, assaig íntim, testimoni generacional i retrat d’una Barcelona recollida en la vivència.

«Una pionera solitària, una manera d’entendre la literatura avui expandida arreu gràcies a autors com Emmanuel Carrère, Joan Didion, Olivier Rolin, Charles Reznikoff o Svetlana Aleksiévitx» (Ponç Puigdevall, Quadern-El País).

«La generositat d’Ibarz rau en oferir al lector un espai on poder conversar i anticipar-nos a les guerres del futur des dels conflictes del passat» (Andrea Toribio, Diari de Tarragona).