Barbal Farré, MariaMaria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).Una parella jove de Linares, la Lina i el Néstor, decideix emigrar als anys seixanta a Catalunya fugint de la misèria del seu entorn. S'instal·len al barri del Besòs, concretament al carrer Bolívia. Ell viurà a fons la lluita sindical contra la dictadura franquista. Ella, en canvi, mentre madura com a persona, s'integra a la terra d'acollida i és capaç de triar el seu present. Una novel·la plena d'humanitat que aborda el tema de la immigració andalusa a Catalunya, una assignatura pendent de la literatura catalana contemporània. Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel·lista i catedràtica d'ensenyament secundari. Inicia la seva trajectòria com a narradora amb la novel·la Pedra de tartera (1985, Premi Joaquim Ruyra, Premi Joan Crexells) i continua el cicle del Pallars amb La mort de Teresa (1986), Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992, Premi Crítica Serra d'Or, Premi de la Crítica, Premi Nacional de Literatura Catalana). La seva última novel·la és Emma.