A Europa, pràcticament s'ha extingit la creença en fades, ogres i monstres, però a l'Índia encara floreix amb el vigor de l'animisme. La majoria dels contes d'aquest volum s'han conegut a Occident d'una forma o altra, tenen un tractament diferent, però comparteixen uns mateixos arguments i incidents. Com es pot explicar la seva existència simultània a l'est i a l'oest més llunyà? Diversos etnògrafs i folkloristes han declarat que l'Índia és la llar del conte de fades, que més d'un terç dels contes de fades europeus que han perdurat en la nostra tradició popular tenen un origen indi i van ser difosos arreu del món gràcies als croats, als missioners mongols, als gitanos, als jueus, als comerciants i als viatgers.Per exemple, hi ha el cas dels Jatakas, una col·lecció de contes populars similar a la dels germans Grimm, però amb la peculiaritat que va ser recollida més de dos mil anys abans que els alemanys emprenguessin la seva recerca entre la gent. Tot i que els contes de fades indis són els més antics, també poden ser percebuts com els més joves, perquè no són tan coneguts i fa menys anys que s'estudien. Contes de fades de l'Índia és una traducció al català de la compilació que va fer l'historiador i folklorista Joseph Jacobs, compta amb les il·lustracions de John D. Batten que hi havia a la versió original.