La insignificança de l´ésser humà davant la natura, l´abisme tenebrós de l´existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d´esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, "travessà com un meteor fugisser l´horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament". Büchner, basant-se en testimonis de l´època, ens el mostra en l´instant precís d´aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia