“Sé que no llegiràs aquesta carta. Amb la mateixa certesa sé que és important que la rebis.”La vida d’Osamu, mestre cal·lígraf, va transcórrer escrivint cartes per als altres. Només en va escriure una de personal: per a la seva filla Haru. Una carta que ella va guardar sense obrir. No necessitava llegir-la. Ell no l’havia escrita perquè ella la llegís.Magōkoro vol dir donar amb sinceritat, sense interès ni intenció. Donar de tot cor. Aquesta novel·la és precisament un magnífic exercici de transmissió d’aquest principi japonès: un acte total de generositat i compassió.Flavia Company (Buenos Aires, 1963) és escriptora. Desplega la seva obra tant en castellà com en català i treballa en diferents gèneres que inclouen la novel·la, el relat, el microrelat, l’assaig i la poesia. Entre les seves creacions destaquen les novel·les Ni tu, ni jo, ni ningú (premi Documenta), Dame placer, L’illa de l’última veritat i Que ningú no et salvi la vida; els llibres de relats Por mis muertos, Trastornos literarios i Con la soga al cuello, així com la seva poesia completa, aplegada sota el títol La dimensión del deseo por metros cuadrados. Amb el nom d’Andrea Mayo ha publicat La planta carnívora i Penediments. Els seus textos han estat traduïts a l’anglès, el francès, el portuguès, l’italià, el polonès, l’alemany i el danès. Company és considerada una de les veus més inclassificables de la literatura actual. A partir del llançament de Haru el 2016, que s’ha convertit en un fenomen literari, neix un univers conformat fins ara pels títols Haru,Pensamientos de Haru, Magōkoro, Ja no necessito ser real (firmat per Haru), Teoria de la resta (firmat per Osamu) i l’àlbum infantil il·lustrat L’escola de la Haru.El juny de 2018 l’autora emprèn una volta al món en quatre anys després de la qual renuncia a signar els seus llibres com a Flavia Company i comença a utilitzar, com a heterònims, els noms dels seus personatges Andrea Mayo, Haru i Osamu.