«Hem escollit homes de diverses generacions que convergiren en aquell moment àlgid que fou el 14 d'abril. I que ho feren, bàsicament, perquè en un moment o altre de la seva biografia es van sentir, sobretot, republicans. Individus que, de cor o a contracor, es van veure implicats en la intensa dinàmica política del moment, i que ho van fer, des dels seus contorns personals i professionals diversos, en llocs de responsabilitat. Subjectes, a més, que se sentiren partíceps, amb major o menor comoditat, de la majoria populista i esquerrana que aconseguí d'assimilar-se, ja aleshores i per a la posteritat, amb la Catalunya republicana i autònoma personificada per Macià i Companys.»
Àngel Duarte