La novel·la breu La caiguda (1907) ens parla de la hipocresia del matrimoni i les convencions socials a principis del segle xx, i de la difícil situació de la dona.L’obra de Felip Palma (Palmira Ventós), tot i que va ser escassa, s’adscriu plenament al paràmetres del Modernisme, motiu pel qual li volem retre homenatge i recordar-la amb aquesta bona novel·la que fou i és La caiguda i dos dels seus contes, La Porc i La bondat d’en Lino.Palmira Ventós va néixer a Barcelona, però passava llargues temporades a Torroella de Montgrí, d’on era el seu pare. D’aquí que en parts de la seva prosa hi reconeixerem la influència del paisatge i la parla empordanesa.

Amb prefaci de Lluïsa Julià.

Felip Palma (Barcelona, 1858-1916) fou el pseudònim amb què va fer la seva aparició al món literari Palmira Ventós Cullell. Va publicar el conte de La Porc a la revista Joventut l’any 1902; Asprors de la vida, el primer recull de contes, va sortir el 1904, a l’editorial de L’Avenç; l’any 1907, va publicar la novel·la La caiguda i tres narracions: El suïcidi d’en Facet al setmanari La Tralla, i Abandonada i Sola a Feminal, il·lustrades per Modest Urgell, el seu amic i mestre. També va destacar com a dramaturga: Isolats, estrenada al Romea el 1909, va causar gran impacte i molt bona crítica; fou considerada com la primera obra teatral escrita per una dona que va triomfar en el circuit professional. Dolors Montserdà la va descriure a la revista Ofrena, poc després de la seva mort prematura, com una dona plena d’entusiasme, amb molts projectes i il·lusionada per la seva carrera.

• Una prosa deliciosa que ens captivarà i que cal recuperar dins la bona literatura modernista.
• Una escriptora valuosa i força desconeguda avui tot i formar part de la primera generació de narradores modernes, com Víctor Català, Carme Karr o Maria Domènech.
• «Llegir La caiguda i els relats La Porc i La bondat d’en Lino té aquell al·licient rar de la descoberta, de poder assaborir uns textos llarg temps escatimats i d’una llengua que ens connecta amb alguna cosa primigènia en què ens podem reconèixer», Lluïsa Julià, autora del prefaci.