«Jo tenia una plantació a l'Àfrica, als peus de la serra de Ngong...». Tan bon punt la jove i aristocràtica Karen Blixen va arribar a Kènia l'any 1914 per trobar-se amb el seu marit i ocupar-se d'una plantació de cafè, es va enamorar de l'Àfrica. Els colors lluminosos, les inacabables planúries i la gent que hi va trobar 'massais i kikuius' de seguida la van captivar. I no va ser una fascinació efímera: els disset anys que hi va passar van ser els més feliços de la seva vida, perquè no s'havia sentit mai tan lliure i perquè va tenir l'oportunitat de conèixer Denys Finch Hatton, un carismàtic aventurer anglès de qui es va enamorar. De tornada a la hivernal Dinamarca, separada del seu marit i sense diners, Karen Blixen va voler reviure els millors records de la seva enyorada experiència africana amb aquestes memòries en què brilla com la gran seductora que és, fent el retrat d'un temps que s'esvaneix a poc a poc, d'un lloc al qual no podrà tornar, a l'altra punta del món.Les memòries africanes de Karen Blixen: una dona molt poc convencional, un paisatge inoblidable i una gran història d'amor.Les memòries africanes de Karen Blixen (Isak Dinesen): una dona extraordinària, un paisatge inoblidable i una gran història d'amor.És el pseudònim de l'escriptora danesa Karen Blixen. Pertanyent a una família aristocràtica, es casà amb un cosí llunyà, el baró Blixen-Finecke, amb el qual va marxar a Kènia. Allí van regentar una plantació de cafè i, tot i que el seu marit no trigaria a abandonar-la i ella acabaria totalment arruïnada, Karen Blixen va guardar sempre un magnífic record de la seva experiència africana. De tornada a Dinamarca, va començar a escriure contes sota el pseudònim d'Isak Dinesen, així com les memòries de la seva estada a Kènia, que va aplegar en la seva obra més coneguda, Lluny de l'Àfrica (1937). Va néixer així l'enigmàtica Isak Dinesen, una narradora extraordinària de qui Hemingway va dir que es mereixia el Nobel més que no pas ell.