D'Arquimbau i Màntua a Rodoreda, Capmany i Gras. Maria-Mercè Marçal es refereix a la tradició literària femenina com la «terra on arrelar i saba vella per a fulles noves» i en reclama la incorporació en els circuits contemporanis. L'antologia, formada per temàtiques i estructures diverses, ofereix, o si més no permet traçar-lo, un panorama de la situació de la literatura dramàtica i els escenaris catalans a les primeres dècades del franquisme. Els escrits de totes les creadores parteixen de diferents substrats ideològics: basculen entre el republicanisme latent, el feminisme conservador o l'activisme sociopolític. Després d'acarar-los i fer-los dialogar es constaten múltiples punts d'encontre: les històries aborden la situació de les dones, tot sovint des de les seves perspectives, a més, els arguments, o entronquen amb la tradició de preguerra i l'actualitzen dins els límits del possible, o mostren una voluntat de transformació social, amb influències renovadores com, entre d'altres, l'existencialisme. Dramaturgues de postguerra. Deu autores de l'escena catalana 1946-1965. Es recullen tretze obres escrite