En el tombant del segle x, els musulmans d'Al-Àndalus incloïen en la denominada al-Tagr al-A'là, la Frontera superior, els territoris de Lleida i Tortosa que confrontaven amb els comtats cristians de la Marca Hispànica. Aquesta frontera era escenari del pas d'exèrcits que anaven a destruir castells, assolar poblacions, rapinyar collites, fer presoners per a l'esclavatge; d'escamots de gent violenta que vivia del pillatge; de fugitius d'un costat o l'altre; de desarrelats sense identitat ni religió. Però igualment ho era de transaccions valuoses d'armes, pells, teles de lli i seda, joies, també de la mercaderia més preuada: esclaus. L'opulència musulmana incitava els guerrers cristians a posar-se al servei dels senyors de la guerra musulmans que es disputaven ferotgement el domini de la Frontera superior. I per la paga i el botí, aquests mercenaris tampoc no dubtaven a participar en la devastació i el saqueig dels comtats cristians.