Tahar Ben Jelloun (Fes, Marroc, 1944) és un dels novel·listes més cèlebres i un dels intel·lectuals més llegits i compromesos del món francòfon actual. Ha publicat un gran nombre de novel·les, assaigs, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre altres, el premi Goncourt el 1987 amb La nit sagrada (Edicions 62, 1988), el premi Global Tolerance de la ONU el 1998 amb El racisme explicat a la meva filla (Empúries, 1998) i el premi Impac de Dublín el 2004 amb Una absència enlluernadora de llum (Empúries, 2001). L'any 2005 Empúries li va publicar la seva darrera novel·la, L'últim amic.

Tànger, principis dels noranta. Un grup de joves es reuneix sovint al cafè Hafa, al costat del mar, des d'on observen les costes d'Espanya i, de nit, els llums que dibuixen el perfil del paisatge. Dia rere dia somien amb aquesta terra que els sembla tan propera. Un d'ells, Azel, fastiguejat per la perspectiva d'un atur etern i pel règim autoritari del país, està decidit a partir, a emigrar en busca d'un futur millor. Coneix de primera mà el risc que comporta creuar l'estret en una pastera perquè ha patit la mort d'un dels seus cosins, però res no el farà canviar d'idea, vol emigrar. Quan ja està gairebé desesperat, Azel coneix en Miguel, un espanyol ric que, sota la seva protecció, li proposa anar a viure amb ell a Barcelona. Azel accepta la proposta i es llança cap a un futur incert, que no ho és tant com el que l'espera al seu país.

Amb habilitat i sense autocomplaença, Tahar Ben Jelloun construeix un relat realista sobre els drames diaris de milers d'homes i dones que somien amb un món millor que el que els ha tocat viure.