Pedagogia per a indígenes va començar amb un microrelat creat expressament per il·lustrar una conferència sobre el tema, encarregada per l’Escola d’Adults d’Eivissa. El microrelat, atenent al tòpic que la realitat supera la ficció, es basava en un fet real. I l’autor no hi va posar més pa que formatge.

A partir d’aleshores, els relats micro varen anar brollant de manera gairebé automàtica. Majoritàriament s’inspiren, com ocorria en els contes de Pere Calders, en algun fet real, que l’autor «tuneja» d’alguna manera per convertir-lo en literatura.

A través d’aquest volum de microrelats no amaga ni les fílies ni les fòbies, ni tampoc dèries que, si no existís la literatura, probablement requeririen d’algun tipus de tractament psicològic/psiquiàtric. En qualsevol cas, Bernat Joan reivindica el plaer obtingut a través de la creació literària, i espera compartir-lo amb aquells que s’hi acostin com a públic lector.

Autor

Bernat Joan i Marí (Eivissa, 1960) Doctor en Filologia Catalana, catedràtic de Llengua Catalana i Literatura de l’IES Santa Maria d’Eivissa i professor associat de la Universitat de les Illes Balears. Professor dels cursos de reciclatge de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (1982-2003). Coordinador del Seminari Permanent de Sociolingüística Aplicada d’Eivissa (1990-2002). Col·laborador en el Years Work in Modern Language Studies (Facultat de Llengües Modernes, Universitat d’Oxford).

Autor de cinc novel·les, més d’una dotzena de peces de teatre i d’un grapat d’assaigs majoritàriament de caire sociolingüístic, fa la seua primera incursió en el món particular dels microrelats, trets en bona part a partir de la seua experiència personal.

Ha estat diputat al Parlament europeu (2004-2007) i Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2007-2011).

Ha col·laborat al llibre col·lectiu “Passió pel conte” (Voliana, 2018)