Tardes d'estiu és el setè llibre a mena d'autobiografia amagada. Els sentiments l'han traït. Diu: volia escriure uns contes curts i m'han sortit els records d'infantesa en un poble petit de la comarca de les Garrigues a finals de la dècada dels cinquanta. Temps de sequera, terra eixuta i de bona gent que acceptava pacientment els designis de la natura. Malgrat tot, no vivia el drama, vivia en un medi rural, en contra de la freda vida de ciutat. Era un temps en què no hi havia tractors, l'únic soroll era dels galliners, les mules als estables i les mosques de la migdiada. No hi havia més transcendència que la de passar el temps amb una pau intangible. Això és el que intenta suscitar en el lector, un passar del temps sense preocupacions, que és el que ens cal.