Les narracions que componen Els emigrats descriuen la trajectòria de quatre personatges anònims, que, forçats per les circumstàncies a deixar els seus països, van a raure a França, Anglaterra, Nova York o Jerusalem. Aplegant diversos testimonis i documents (fotografies, retalls de diari), el narrador segueix el rastre de Henry Selwyn, Paul Bereyter, Ambros Adelwarth i Max Aurach i evoca l'exili i el sentiment de pèrdua. W. G. Sebald se situa, per mitjà d'una prosa elaborada, suggestiva i precisa, en la frontera que separa la realitat de la ficció i recupera un moment crucial de la història d'Alemanya. La publicació d'Els emigrats va confirmar Sebald com un dels valors més sòlids de la narrativa alemanya contemporània i va suscitar els elogis d'escriptors com Susan Sontag, Paul Auster i Arthur Miller.