És el moment catàrtic cap on ens mena la poesia de l’Amadeu, després de fer-nos viure sentiments tan diversos provocats per la pèrdua de la persona estimada a la qual li devem la vida, de fer-nos sentir indefensos, revoltats, xuclats pel temps, contendents, de vegades esperançats. En el fons, no és aquest el paper de la poesia?" (Del pròleg de Jana Balacciu Matei)

Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973) és enginyer forestal per la Universitat de Lleida i ha treballat durant vint anys en la restauració de boscos cremats. Va créixer entre el Fort Pienc, Sarrià i Calaf. Ha viscut a Lleida, Salònica, Roda de Ter i el Poblenou. Poèticament, va debutar amb Pou de tardor (Premi Amadeu Oller 1991 i Premi Anna Dodas 1993). D’aleshores ençà ha publicat Nits d’encens, Cor de metall, Invisibles, Forestlàndia, Les hores salvades, 120 Dracmes, Sauló, Crònica des de la banyera, A la llum de les ombres, Estevanac, Projeccions i Juny. Al llarg d’aquests anys ha rebut diversos premis, però el que li fa més il·lusió és haver estat prologat per Vicenç Llorca, Maria Mercè Marçal, Màrius Sampere, Francesc Parcerisas, Jordi Julià, Antoni Xumet i Jordi Pàmias, i que alguns dels seus poemes hagin estat musicats per Celdoni Fonoll, Dídac Rocher i Roger Mas.