Mare Batec és un llibre de poemes que parla d’una lluita de fills i de mares, d’algunes mares i fills que en plena Dictadura franquista van perdre la llibertat de poder-se estimar, perquè des de 1936 i fins la dècada dels 90, una xarxa molt ben organitzada que es dedicava al tràfic de nadons els va negar la possibilitat de ser qui realment havien de ser.

L’Estat i l’Església, juntament amb gent de la dreta poderosa, van cometre il·legalitats tal i com consta en nombroses dades hospitalàries, judicials i funeràries. Alguns ordes religiosos reprimien les mares i les empresonaven mentre decidien amb impunitat quina era la mare digna de criar el fill i quina no. Fins a finals dels 80 les adopcions es feien de manera privada i amb carta de recomanació del capellà.

Mare Batec és un crit punyent que vol ser reparador, i vol parlar també, de tota mena d’injustícia que atempti contra la llibertat dels éssers humans.

Rosa Maria Arrazola i Díaz porta els versos a la sang. Estima a parts iguals els carrers de Gràcia a Barcelona i els camins de Ponts a la Noguera que han definit bona part de la seva identitat. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i a la Università degli Studi di Firenze i es dedica a impartir classes de llengua als adolescents. Però el seu temps el completa amb l’escriptura poètica i la pintura, convençuda que l’art i la cultura han de ser el motor de canvi per a un nou món.

Ha publicat Llibre dels Xiscles (2013), Rai (2014/Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera), Nero nero nas (2016), Buit de març (2017/ Premi Estabanell Òmnium Cultural del Vallès Oriental) i Era (2019/ Premi Josep Fàbregas i Capell, Vila de Sallent.

No entén la seva poesia sense dir-la i la passeja en espectacles de petit format, com Passarel·les o Omplint el buit, acompanyada de músics i cantants com Clàudia Cabero i Cristina Rabell o ballarins com Carmen Muñoz o Joan Roca, per fer arribar la paraula al fons de l’ànima. Amb Clàudia Cabero van rebre per Dona-dindi el Premi Miquel Martí i Pol, 2019 al TERRA I CULTURA atorgat per Lluís Llach al millor poema musicat.