Tots els nens es fan grans, menys un. Ho endevinen ben aviat, que han de créixer, i la Wendy ho va saber d’aquesta manera: un dia, quan tenia dos anys i jugava en un jardí, va arrencar una flor i va córrer a portar-la a la seva mare. M’imagino que devia estar preciosa, perquè la senyora Darling es va posar la mà al cor i va exclamar:—Ai, no et podries quedar sempre així?No es van dir res més, però des d’aquell moment la Wendy va saber que creixeria. Sempre se sap, això, a partir dels dos anys. Els dos anys són el principi de la fi.”Que Peter i Wendy és un clàssic de la literatura universal està fora de tota discussió. Tot i així, degut segurament a la popularitat del personatge i a l’adaptació de Disney, poca gent ha llegit l’obra original.Tant per la sofisticació de la seva veu narrativa, com per la profunditat del seu missatge, Peter i Wendy mereix ser gaudit per lectors de totes les edats. Una novel·la extraordinària en tots els sentits possibles de la paraula. Un text reversible, màgic, que es converteix en una oda a la vida com a aventura, una cançó d’amor a un jugar que també és una manera de crear (narrar!), i que, mentre per als nens serà una advertència sobre els perills de fer-se grans i convertir-se en persones grises, pels adults és una exhortació a no deixar de ser nens i mantenir viva la imaginació.