L?àvia parla a la seva neta de les mans, que són les antenes de l?ànima, i la convida a moure-les creativament. A través del moviment creatiu de les mans podem transformar el dolor, expressar les nostres intuïcions, acompanyar els pensaments i les emocions, i acostar-nos al més profund, veritable i savi de nosaltres mateixos.ELENA BERNABÈ Des de petita he somiat d?esdevenir escriptora. Als nou anys vaig demanar als meus pares que em regalessin una màquina d?escriure, i a partir d?aleshores la melodia del moviment de les tecles va impregnar els meus dies. Parlava poc però escrivia moltíssim. Cartes, contes i diaris van acompanyar la meva infància i, sobretot, la meva adolescència. A les portes de la universitat, em vaig trobar amb un dilema: vaig a la Facultat de Lletres o a la de Psicologia? Vaig triar la segona, i només molts anys més tard em vaig adonar que tots dos camins estan molt connectats. Ara escric des del pou meravellós de la psicologia, del món interior. Escriure és per a mi com una meditació, una immersió en un món paral·lel on puc donar forma a les meves emocions i pensaments, on neixen coneixements, idees i solucions. He aconseguit fer realitat un dels meus somnis més grans, i dono gràcies a la vida, a les seves portes tancades, als seus nos, a les seves invitacions i a les pedretes que m?ha anat mostrant al llarg del viatge: m?he sentit amorosament acompanyada en aquesta meravellosa missió terrenal.ALBA AZAOLA Vinc d?un mar de camps on vaig créixer envoltada d?abraçades i llibres il·lustrats. Llegir i mirar dibuixos asseguda al terra de la meva habitació m?ocupava moltes hores. També m?agradava molt conèixer el nom de les flors, i rescatar ocells amb el meu germà. Crec que per això vaig estudiar Biologia més endavant. Després vaig anar del mar de camps al d?ones, a veure què s?amagava sota la superfície. Vaig descobrir que allà hi havia algunes de les coses més boniques del món, però també vaig comprendre que hi passaven altres coses terribles. de manera que vaig estudiar Oceanografia i vaig treballar, i fins i tot vaig fer un documental per intentar millorar-ho. Així vaig poder viatjar i conèixer el nom de moltes flors, algues i persones. Un dia, vaig sentir que em venia de gust tornar a estar envoltada de llibres il·lustrats, però aquesta vegada, potser, dibuixats amb les meves pròpies mans. Vaig venir a la Garrotxa a estudiar Il·lustració i Il·lustració Científica, i aquí les meves mans es taquen, es mullen, s?arruguen i em fan feliç.