Fortuny és un insòlit relat que teixeix una tènue i suggestiva història d'art i de records íntims. En uns escenaris bells i prestigiosos -sobretot Venècia, Viena i París-, i al llarg d'un extens període que abasta des del segle XIX fins avui, desfila davant el lector una successió d'estampes al bell mig de les quals hi ha una família d'artistes. A l'entorn de Marià Fortuny i Madrazo, pintor, fotògraf, escenògraf, decorador i dissenyador de modes, hi ha els membres de la branca paterna de la nissaga, com el Fortuny més conegut, el pintor d'història Marià Fortuny i Marsal, i els de la materna, els Madrazo, tot un clan de pintors cosmopolites; i aquest no és sinó el nucli d'innombrables relacions que ens duen fins a personatges molt diversos, vinculats d'alguna manera a les variadíssimes activitats de Fortuny i Madrazo. Éssers reals -la immensa majoria- o criatures de ficció que conviuen amb ells (com l'Albertine de Proust), tota la gamma de l'art entre dos segles: la pintura, la fotografia i la moda que representen els protagonistes, la literatura -Henry James, D'Annunzio, Proust-, el teatre -la Duse, Max Reinhardt, Caruso-, el cinema -Chaplin, Orson Welles, Dolores del Río, Griffith, Valentino-, amb un turbulent món de dictadors, aristòcrates, models, cortesanes...Més que una novella en l'accepció habitual del terme, Fortuny és un fluir de situacions, moments privilegiats i marcs ambientals, un brillantíssim joc de miralls en el temps que esdevé una fastuosa escenografia que dóna una nova dimensió estètica a la narrativa en català. Premi Ramon Llull 1983