Abans del segle XVIII, hi ha algun artista conegut pel missatge polèmic de les seves obres, com ho són posteriorment Hogarth, Daumier o Goya? Si bé ningú no dubta del contingut crític d'algunes obres i de la capacitat de l'artista d'atacar, a partir d'aquest segle, a través del seu art, aquesta qüestió semblava menys clara en l'art dels segles XVI i XVII. Aquest llibre tracta de la funció crítica de les arts visuals a l'època moderna, de les obres que contenen una polèmica oberta en contra d'un personatge, una institució o un fet concret. Els segles en els quals els fastuosos programes iconogràfics realitzats pels grans artistes de cort mostraven imatges de triomf i de propaganda política i religiosa, també veieren l'esclat de les guerres de religió i de nombroses lluites i invasions arreu d'Europa. Molts d'aquests conflictes s'acompanyaren d'imatges gens afavoridores de l'enemic. El llibre recull l'existència d'un art combatiu en dates anteriors al segle XVIII i estudia les condicions de producció, difusió i recepció d'aquestes imatges. En quin context sorgiren, què n'explica l'aparició, qui les encarregà, qui les elaborà i amb quin grau de compromís, a través de quins mitjans artístics es difongueren i quines estratègies s'utilitzaren, i, finalment, qui les rebia i quin efecte podien produir, són qüestions que faciliten l'explicació del funcionament d'un episodi de la història de l'art fins ara mai plantejat de manera global des d'una perspectiva europea.