L'Edat de la Pedra, de Pere Bosch Gimpera, publicat l'any 1916, és el primer intent d'introduir els plantejaments moderns en l'anàlisi de la prehistòria a Catalunya en un moment en què, a la Universitat de Barcelona, encara es criticaven les tesis darwinistes sobre l'origen de l'home. Ben al contrari, el text de Bosch Gimpera es basava en els conceptes de l'Escola Escandinava d'Arqueologia, constituïda a principis del segle XIX, quan, arran de la reorganització dels nous estats nació sorgits dels pactes del Congrés de Viena, els països europeus cercaren la seva legitimitat i la formació política i ideològica de les poblacions en una nova explicació i interpretació de les històries nacionals; intentaven demostrar l'antiguitat dels sistemes polítics i els grups socials que controlaven els diferents territoris, com a base d'aquella desitjada i buscada legitimitat.