Coca, JordiJordi Coca (Barcelona, 1947) va començar la seva carrera d'escriptor l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos). D'aleshores ençà ha conreat el gènere novel·lístic i també l'assaig sobre temes teatrals i literaris. És autor, entre d'altres, de mal de lluna (1988),La japonesa (1992), Louise. Un conte sobre la felicitat (1993), Paisatges de Hopper (1995), Dies meravellosos (1996), La faula dels ocells grecs (1997), L'Emperador (1997), Sota la pols (2000), Lena (2002), Cara d'àngel (2004), Sorres blanques (2006), La noia del ball (2007) i La nit de les papallones, Premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009. Al llarg de tots aquests anys, Jordi Coca ha obtingut nombrosos premis en reconeixement d'una trajectòria literària excepcional, entre els quals cal comptar els prestigiosos Premi Nacional de la Crítica, Ciutat de Palma, Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil i Premi Sant Jordi de novel·la. També ha fet versions al català d'autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashô. Actualment escriu la tesi de doctorat en arts escèniques sobre el teatre de Palau i Fabre i és membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, francès, a l'italià i a l'anglès.Una relació estable, una parella a qui estima fa deu anys, una professió que li complau i li recompensa, una vida sense ensurts... Però, "un dia la Louise va començar a intuir que les coses li anaven massa bé." No pensava necessàriament en l'avinentesa d'una desgràcia, ni tampoc tenia por del futur; es tractava més aviat de saber o no saber què era i on era la felicitat. "Si pensar en aquests moments ja es planteja com un problema irresoluble -opina el crític Marc Soler- ¿com és possible arribar a escriure'n alguna cosa intel·ligible? Aquí és on apunta Coca" i cap a on es dirigeixen escrits com Louise: un conte sobre la felicitat, un relat profund i intens, publicat per primera vegada el 1993 i que va obtenir el premi Nacional de la Crítica.L'extensa creació narrativa de Jordi Coca (Barcelona, 1947) es va iniciar el 1971 amb Un d'aquells estius (Els Lluïsos) i des de llavors ha estat reconeguda amb nombroses distincions, com el premi Documenta per Mar de Lluna (1988), el Josep Pla per La japonesa (1992), el Ciutat de Palma per Dies meravellosos (1996), el Ramon Muntaner de Literatura Juvenil per La faula dels ocells grecs (1997) o el Premi Sant Jordi de novel·la per Sota la pols (2000).Però la seva carrera literària ha cultivat també la poesia l'assaig literari i la traducció d'autors com Maeterlinck o el poeta japonès Matsuo Bashô. Edicions 62 ha publicat les seves novel·les més recents: Lena (2002) i Cara d'àngel (2004, Premi Joanot Martorell)."És realment difícil parlar d'un mateix sense la màscara de la ficció. I, en realitat, aquesta seria la clau: escric per dir-me en relació al món, al món entès tal com deia Wittgenstein, com tot allò que s'esdevé. Però hi ha una mena de pudor a dir-me directament... Busco, doncs, la literatura no pas com un substitut, sinó per encarnar més intensament la veritat."Jordi Coca