"Memòries d’un autor" que es vol centrar en les persones que ha trobat en el seu camí i en els esdeveniments viscuts, i que vol posar l’èmfasi en tot el que ha rebut més que no pas en la seva biografia. Tenen poc a veure, doncs, amb unes Confessions com les de sant Agustí. Josep Gil i Ribas pretén que els lectors valorin críticament els fets i els mons que s’hi reflecteixen, des dels estralls de la guerra civil fins als efectes de la pandèmia del 2020, passant, entre d’altres, per la Roma de 1950, l’esclat cultural i teològic dels anys 1960 i la religiositat de Colòmbia. Cada anècdota i cada detall ens revelen una mentalitat determinada o tota una època. En el terreny personal, l’autor redescobreix la importància de la història viscuda, en la qual un esdevé allò que fa. Com a cristià, valora el procés de conversió i el perdó dels pecats per part d’un Déu que vol la nostra joia. I, com a capellà, s’alegra d’haver estat cridat a formar part de la comunitat cristiana compromesa per un futur millor.Josep Gil i Ribas (Reus 1928) és prevere de la diòcesi de Tarragona i doctor en Teologia (1982, FTC) amb la tesi preparada a la Facultat de Teologia de Münster La benaurança del cel i l’ordre establert. Rector en diverses parròquies, el 1967 va crear el Club de Joves, un espai de reivindicació dels valors democràtics, i el 1975 va impulsar el Secretariat Justícia i Pau en defensa dels drets humans. Ha estat professor al Departament de Teologia Sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya i docent a la Universitat de San Buenaventura, Cali, entre d’altres. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors. El 1999 va rebre el premi Joan Maragall per l’obra "L’Esperança que no mor". Entre les seves publicacions destaca "Història del pensament cristià" (Cossetània, 2009-2013), "Cristians, tanmateix" (Pagès editors, 2018) i "Quodlibeta" (Cossetània, 2021).