Trenta anys després d'obtenir l'autogovern, les principals reivindicacions de la societat catalana encara són eixugar el dèficit d'inversió en infraestructures i reduir el de la balança fiscal. Així, no és estrany que els catalans es preguntin per l'efectivitat de l'autonomia i què fan, realment, els polítics d'aquest país. A hores d'ara molts ciutadans veuen asimètrica la relació amb Espanya, en perjudici de Catalunya, sense que s'observi cap voluntat d'equilibrar-la. Necessitem governants deixa clar als lectors que, als catalans, ens falta ofici en la labor de governar, raó per la qual cometem més errors dels habituals en societats més experimentades. Per exemple, ens costa molt assumir que governar és donar prioritat a les institucions públiques -la Generalitat en el nostre cas-, fins i tot quan convé per davant del partit polític del governant. El catalanisme hauria d'assumir que l'Estat espanyol s'inclou en els instruments de Govern de la nació catalana, i actuar en conseqüència: concentrar-se a formar part d'Espanya sense renunciar a la nostra llibertat, cosa que, per difícil que sembli, és possible si la societat catalana i els polítics que la representen actuen amb la determinació suficient.