Helen acaba d'assassinar a sang freda la seva mare, una dona gran que patia demència senil. Aquesta novel·la punyent es desenvolupa al llarg de les 24 hores posteriors al crim espantós, i en aquest breu lapse Helen repassa la seva vida i s'enfronta de nou a les decisions que han marcat la seva trajectòria i que l'han conduïda sense remei aparent a aquest carreró sense sortida, sense sentit.

Quasi la lluna explora els lligams complexos entre mares i filles, esposes i amants; el significat de la devoció; el límit entre l'amor i l'odi, i la fina línia que ens separa dels nostres impulsos més profunds. És una història desafiadora, intensa i apassionant, escrita amb la fluïdesa i la fortalesa de veu que proporciona l'autora. Colpidora, inoblidable.