Cremaven és un exercici de reducció poètica alvoltant de la potència i la impotència d’unllenguatge que en algun moment va avivar lesfogueres de la tribu. Entre la paraula sola, veu igrafia, i la paraula inflamada de l’amant, cos isignificat, hi viu la paraula oberta del poeta, queprova d’il·luminar només un instant. Del delit iel poder d’aquesta ofrena escrita, en surtenversos ressonants que destapen tot allò queesmorteeix la vida.