Literàriament Dolmen vol ser un interrogant, un acostament; és la recerca de l'essència humana a través de la percepció de l'instant, un voler entendre la vida des de l'observació de l'entorn i la comunió amb tot allò que ens volta. És un poemari profundament sentit i treballat, un remoure el solatge de les sensacions, un copsar amb les ferramentes del llenguatge i la intuïció la pròpia consciència d'existir. Són versos que bateguen dins de tots nosaltres, versos que ens reflecteixen i ens retroben amb la part oblidada que duem dins.