Escriure és el recull de cinc textos que podem considerar un llibre-testament de Duras. L’autora hi ofereix confidències relacionades amb la seva vida, les imatges i les històries que l’han perseguida, la creació literària. També hi planteja una àmplia reflexió sobre l’escriptura i sobre l’essència del llenguatge.

 

Els textos d’Escriure llisquen, entre pauses, per la casa de Neauphle, completament envaïda per l’acte de l’escriptura, on troba l’entorn idoni per aprofundir en la reflexió contínua que la sedueix i l’habita. El títol anuncia el llibre que, en un infinitiu il·limitat, s’obre a la profunditat de les edats de la paraula durassiana per lluitar contra les pors, els mites, els dolors i la solitud que l’enderien.

 

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Gia Dinh i va morir a París el 1996. Visqué la infància i l’adolescència a la Indoxina francesa fins que el 1932 es traslladà a França, on va estudiar Ciències Polítiques i Dret a la Sorbona. Treballà com a secretària del Ministeri de Colònies de 1935 a 1941. És una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX, cinquanta-sis llibres, entre novel·les, reculls periodístics, obres de teatre, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics i una vasta producció en el camp televisiu.

El 1943 publica la seva primera novel·la, Les Impudents. Durant l’ocupació nazi col·labora activament amb la Resistència i s’afilia al Partit Comunista, que deixa el 1955. Del trasbals de la Segona Guerra Mundial en neix el recull El dolor (LaBreu Edicions, 2019). Contacta amb l’existencialisme de Sartre i Beauvoir, però se’n distancia per apropar-se al nouveau roman amb al relat La tarda del Sr. Andesmas, de 1960 (LaBreu Edicions, 2015). Guanya el Premi Goncourt amb L’amant (1984), llibre amb el qual assoleix un èxit mundial.

La pròpia vida és una font d’experiències sobre la qual ha escrit de manera incessant: una història tempestuosa des del seu naixement. La soledat, l’escriptura, l’alcohol, el narcisisme, els desitjos fulgurants i la justícia conflueixen