De petita, Bermejo només feia que treure i treure que punta als seus llapis, escrivia fins i tot al paper de vàter, als llençols, incloent-hi els embolcalls dels xiclets. La seva imaginació li va ocasionar múltiples càstigs i premis. Canviava paraules per patates fregides.Gallardo, l'única assignatura que aprovava era dibuix, els turistes miraven enlluernats les seves creacions a la sorra de la platja i Sir Beuys va exclamar: "Fins i tot la seva cara sembla la pròpia caricatura".A partir d'aleshores, tots dos han fet moltes coses a la vida, però si les voleu saber, millor que investigueu, perquè algunes prefereixen no explicar-les. Bermejo és inúfrita, normaditzant i estilòfila. Gallardo, juncalià, dedòfil i suggestitzador. Tots dos són tremends, és a dir, 1. Terribles, dignes de ser temuts. 2. Dignes de respecte i reverència. 3. Dit per un nen. Molt trapelles. 4. Molt grans i excessius en la seva línia. Com tu.