La fragmentació dialectal del català, si bé manca del relleu d'altres dominis, és un fet, sovint d'arrels antigues. Les contingències històriques, les condicions geogràfiques, els factors socials, l'escolament del anys i dels segles, el reajustament intern dels sistemes han actuat de forces centrífugues, disgregadores, i la llengua en el codi parlat sobretot, ens ha arribat discretament fragmentada en comunitats en les quals aquella es realitza de forma espontània i autèntica, tot reflectint-s'hi, com en un espill, la cultura popular acumulada segle rere segle.