Qui pot dir que ha vist alguna vegada una pluja de granotes? Potser els lectors que s'acosten a aquest recull d'històries podran ja contar-ne l'experiència. Perquè el corcat pont que uneix realitat i ficció està fet de dubtes i d'incerteses, i és en el món de la literatura on tot és possible: la màgia verda, les ombres en l'aigua, la persecució dels somnis o l'estranya colúlecció d'una àvia maniàtica. Ahir van ploure granotes reuneix deu contes independents que tenen un denominador comú: un bon ritme amerat de poesia i tocs d'humor puntuals que busquen la complicitat del lector a través de la sorpresa. Deu contes que evidencien la complexitat de les relaciones humanes. No debades l'ésser humà és l'única espècie que pot deixar de menjar per iniciativa pròpia i fer d'això un acte reivindicatiu. Però també és l'únic que té la capacitat de riure i de gaudir amb la lectura. De tant en tant és recomanable exercitar aquestes facultats.