Caldrà la pluja transita per la sendera del sentir cap al pensari, en consequ?ència, s'atansa a la pròpia essència del jo, a travésde l'amor, del desamor, del desempar, del desig i també desde les reflexions de la pròpia mort.«De començament a fi el llibre de poemes Caldrà la pluja estroba travessat per la força simbòlica i metafòrica de la revivificacióde la pluja, invocada, esperada secretament des del'aridesa d'una reflexió sobre la desesperança escrita des dela serenitat i no pas en la desesperació». «L'espera de la plujaés també l'exigència de la revolta. Hi ha, en aquesta espera,alguna cosa iniciàtica i fins i tot programàtica, d'aquí potserel recurs sovintejat a l'al·legoria en obres com Delta i Comfileres de formigues.» (del pròleg d'Albert Gavaldà)