...Insisteixo, estem davant d'un llibre de poemes amables, esperançats, dotats d'un cert esperit franciscà, d'una reverencial aposta per les virtuts de la donació, de la delicadesa, del reconeixment de l'altre, de l'amistat, de la complicitat amb la bondat. La vida podria ben bé ser "l'avidesa dolça" de lliurar-nos a l'encontre sempre renovat de l'amor. I l'amor que tenia i té un rostre de dona, també en té un del paisatge, de la terra, del mestre de la jovenesa, dels amics, de les paraules o de l'olor sempre viva del compromís. (Josep Borrell)