"El poble gris, en el fons, és un llibre tan aterridor com Els sots feréstecs d'en Casellas": així sentenciava la crítica l'aparició de l'obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habituals en les ressenyes que van acompanyar la publicació. El poble gris (1902) és un recull de trenta narracions en les quals la mirada irònica, relativista i escèptica que les recorre de cap a cap, actua de filtre homogeneitzador. Són mostres representatives de la literatura de viatges amb què l'artista es va iniciar en el terreny de la literatura i que mai no va deixar de conrear. És una visió de la realitat més punyent com més efectiu és el joc literari que proposa l'obra, amb la construcció d'una veu narrativa distanciada, subtilment irònica, que constitueix un gran encert. Quan Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) va començar a escriure, tenia vint anys. Capdavanter del modernisme i conegut per la seva notable obra pictòrica, fou autor dramàtic i narrador, conegut popularment per la seva novella L'Auca del senyor Esteve (1907). Des de L'Esquella de la Torratxa va combatre el noucentisme amb la creació de Xarau i d'un "Glosari" alternatiu al d'Eugeni d'Ors.