No ens trobem enmig d’una crisi sinó d’un canvi d’època de la història, com vasucceir al final de l’Imperi romà o de l’edat mitjana. Són canvis que es produeixenperquè succeeixen coses noves, se n’inventen d’altres i se’n destrueixen de velles. Hofan els forasters, els estranys. Els bàrbars. N’hi ha de bons i de dolents, constructorsi destructors.L’autor identifica, en «El bàrbar que salvà la Sixtina», la informàtica i les novestecnologies com un dels bàrbars que ja han arribat a dintre del «recinte» on vivim.En «El trauma dels llagostins bornis», s’hi presenten algunes de les barbaritats–això mateix, els bàrbars– que en l’actualitat es fan presents en la producció icomercialització dels aliments.La informació actua com un tercer bàrbar. «Si les opinions públiques no estanben informades, tampoc podran moderar els poders econòmic i polític», es diu en«Quatre cròniques al preu d’una». Hi ha grans interessos per a manipular els mitjans decomunicació, fins a fer que el periodisme actual ja no sigui temut, sinó inofensiu.Els bàrbars poden crear unes societats noves i millors, però també transformar-les en un desert de drets i valors