Conduir em relaxa, em concentra i em protegeix. No en tinc prou amb badar, necessito l’automatisme de conduir. Al començament, mentre enfoco i començo a estudiar-me un paper, he de caminar o de sortir a córrer, fi ns i tot apuntarme a un gimnàs i fer màquines o natació. Escolto tot el dia la ràdio o miro alguna sèrie o llegeixo algun llibre. El cervell no pot dedicar-se només a crear el personatge, el cap em petaria, necessito aquesta mena de parallamps. Des del començament vaig descobrir que els dies abans de l’estrena el millor és conduir. Agafo el cotxe i improviso el viatge. Per carreteres secundàries sempre que puc, i amb el navegador apagat. És fàcil que em perdi, però ja m’està bé.