_Evito el verb_ forma part d'un projecte més ampli que assaja diversos enfocaments possibles de la realitat. Mentre que a _3: atzar_, l'anterior poemari de Rosa Comes, l'eix numèric era l'u, el nombre que indica la irrepetibilitat, els poemes d'ara es basen en el mirall, en el nombre parell, en la idea que potser la veritat de la vida es troba en la suma dels elements i no pas en el fet puntual i imprevisible. L'anàlisi sobre la manera com ens construïm verbalment a partir dels altres, a més, topa amb els límits que els mots imposen i, a la fi, el silenci s'erigeix com l'única opció que tenim per definir les emocions més intenses.