El llibre recull poemes reveladors de la fragilitat i la volatilitat de l’ànima. Ordena la vida quotidiana per destil·lar-ne el missatge, i alhora defuig l’experiència per plasmar l’emoció i el pensament. L’autor vol respondre interrogants: qui sap on mena la vida en les altures, que t’ensenya a parlar poc i a pensar més en tot allò que t’acosta, com si res, al res de l’altra veu, d’aquest costat, que de tant en tant escoltes i que et diu, fluixet, des d’un lloc fondo: "ei, vine, vine, no facis cas al vel de teranyina". Aquesta highlife arran de terra és allò que cerca I l’ànima em penjava així.