Islàndia. La fallida bancària portarà un adolescent islandès a emprendre un pelegrinatge iniciàtic cap a Nova York, a la recerca de la seva mare. En aquest viatge al cor de les tenebres d’un sistema que trontolla, el jove anirà coneixent diverses realitats que el faran partícip de la profunda depressió que està conduint el món occidental a una ruïna inevitable. Escrita just quan començava a esclatar l’última gran crisi que va sacsejar l’economia mundial, Islàndia és una de les obres majors de la dramaturga Lluïsa Cunillé, que amb la seva lucidesa dissecciona el moll de l’os d’aquest circ grotesc que enlluerna la nostra societat. Lluïsa Cunillé. Entre els seus darrers treballs destaquen El carrer Franklin (Teatre Nacional de Catalunya, 2015), Geografia (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infinito (Sala Beckett, 2013), Après moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002). Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí, com El professor Bernhardi, Ricard III, PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se serena o Saló primavera. Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actualment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.

Entre els seus darrers treballs destaquen Geografia (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infinito (Sala Beckett, 2013), Après moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002). Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí, com PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se serena o Saló primavera. Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actualment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.