Quan la Maria s’enfila a l’autobús número tres ja fa dies que sap que en Salva és gai. Tossuda i bleda com ella sola, està decidida a deixar-li les coses clares. Ja en té prou, de tanta ambigüitat d’amfibi. No sap, però, que passarà una nit sencera tancada en un centre cultural ple d’escales, màquines expenedores i portes tancades amb l’única companyia d’un escarabat, negre i lluent, que no la desempararà. Com un homenatge a mig camí entre N’hi ha que neixen estrellats, però en dona, i The birds, però amb l’escarabat de Poe, L’ull de l’escarabat fa mà d’un llenguatge senzill, una trama tensa, intel•ligent i divertida, i una acció concentrada en una sola nit.