“Drames rurals” o “Terra baixa” contemporània. M’ha recordat a “Un amor” de Sara Mesa, també. Dones preses (o autoexiliades) en entorns rurals. Víctimes i alhora senyores d’una brutalitat animal. A diferència de “Boulder” o “Permagel”, a “Mamut” la profunditat psicològica de la protagonista perd pes, però en canvi, guanya terreny (i això és el que fa potent la novel·la) la descripció física de l’entorn, dels cossos, dels sentits. Poques vegades llegir havia aconseguit traslladar-me tan bé sensacions com el fàstic o l’angoixa. Brillant!