Els petits poemes d'aquest recull recorden, per situar als qui no el teniu a les mans, les pàgines de 'El rastre blau de les formigues', de Ponç Pons. Patchen fa una introspecció al seu dia a dia i hi plasma reflexions, situacions, sensacions generades, històries que reapareixen, detalls que fa sublims. El seu llenguatge, però, és molt més críptic, sintètic i al·legòric, i també trobem poemes sobre móns imaginats, que evolucionen paral·lelament al missatge que contenen.