A Pàtria (1888), una autoantologia de la poesia civil escrita al llarg d'un quart de segle, s'aplegaven quaranta-sis poesies. Verdaguer hi va recollir alguns dels seus èxits literaris fins aleshores («A Barcelona», «La barretina», «Nit de sang», «Don Jaume en Sant Jeroni», «La palmera de Jonqueres») i d'altres que ho serien en el futur («Los dos campanars», «L'emigrant», «Lluny de ma terra», «La Plana de Vic»). En el llibre hi són presents tots aquells elements que configuren la noció verdagueriana de pàtria: el paisatge, la història, els costums, els mites, els homes, la religiositat, l'enyor de la terra. El volum té l'interès de mostrar un ventall ampli de temes, formes i registres de la poesia verdagueriana i, sens dubte, conté algunes de les seves composicions més rellevants i emblemàtiques.