L'estructura del conjunt de contes, 27 en total, podríem comparar-la a una vella alzina de branques recaragolades i en tots els contes trobarem un fil conductor d'una o diverses referències al món de les plantes.No hi ha una decantació clara per a cap gènere literari, com podria ser els relats de ciència-ficció. En tot cas, sí que es pot notar una fina capa de temàtica fantàstica.Alguns contes mantenen relacions argumentals entre ells. Comparteixen o ens parlen de personatges que ja han sortit en d'altres. Diferents punts de vista; ampliació d'una informació que apareix en una altra història; canvi de context o una situació diferent. No tots, però.Un altre aspecte cabdal, almenys en el meu plantejament narratiu, és la base de les històries. El temps, els escenaris i els mons per on llisquen els relats, som com rius que menen a un únic oceà: l'oceà de la imaginació.Per acabar, esmentar els gestos de complicitat meta literaris. Des de les referències a obres clàssiques ?Txékhov, Tolstoi, Orson Wells, les més explícites?; fins al personatge d'un conte obsessionat a desemmascarar a l'impostor doctor Watson, que, paradoxalment, es diu igual que l'autor del recull de contes.