En plena postguerra civil, moltes persones d'Andalusia, arrapades a la misèria familiar, vingueren a casa nostra amb la il·lusió de trobar tot allò que se'ls negava a la seva terra. Moltes eren joves que per superar aquella misèria familiar deixaven les seves llars a la recerca d'una feina digna per poder viure. La protagonista d'aquesta història hi va fer unes arrels fortes i tan pregones com si hagués jurat que mai més no la desarrelarien d'una terra que estimava. Anselm Aguadé en aquesta novel·la biogràfica vol rendir un homenatge a una dona plena de bondat, desarrelada de la seva llar, quan encara era una adolescent. Postrada en un llit d'hospital, desgranà la seva vida amb humilitat. Amb aquella humilitat que només tenen les bones persones.