La primera part de la trilogia (Terra cansada), guanyadora del premi de la crítica Serra d'Or i del premi Nacional de la Crítica (2004), és l'obra menys unitària del conjunt. L'obra segu& 776;ent és Narcís i l'altre. Escrita durant l'estiu de l'any 2000, va guanyar els premis Miquel de Palol (2001) i Cavall Verd (2002). S'hi nota clarament la influència de la filosofia de l'alteritat, amb Emmanuel Lévinas en primer terme. En tot el llibre hi ha la contraposició entre l'obertura de l'amor i el tancament narcisista. La darrera part de la trilogia (La veu de l'àngel) manté l'austeritat formal de Narcís i l'altre, però el contingut és divers, amb variades matisacions i jocs de llum, com si fossin les múltiples cares d'un diamant L'obra acaba amb una mirada transcendent: des de la llunyania, apareix el Déu bíblic que invocaven els profetes.