Vigorosa exposició dels plaers del caminant. Expressa la seva preferència pel grandiós paisatge americà i descobreix que la majoria de les seves caminades inevitablement prenen rumb oest. És típic de l'estil de Thoreau prendre petits detalls aparentment irrellevants i elaborar-los fins a atorgar-los un nou sentit. Aquesta circumstància del terreny li permet una digressió sobre l'oest com a metàfora del futur, de llibertat i innocència, d'allò silvestre.